martes, 23 de diciembre de 2008

El perquè de Siberieee

... Ja ha passat un any!!?? un senceeeer? sembla mentida! si vaig començar a escriure't... així així com... abans d'aaaahiiiiir!!!?


uffff, enguany la meva vida ha patit tants i tants canvis, que tinc la sensació que tot el que he viscut abans li ha passat a una altra persona.

Recordo que vaig crear l'alter ego i el blogg de Siberieee, perquè el meu amic (que ja no és amic -1er canvi-) Fender, n'havia començat "un" i ningú li deixava comentaris... el meu estimat (que ja no és estimat -2on canvi-) em va demanar que fes una ullada al seu món i hi escrigués alguna cosa. Jo no tenia ideia de què punyetes era un blogg (ara sí, és clar -3er canvi-), ni sabia fer anar gairebé l'ordinador (ja tinc cert nivell, jajaja -canvi 4rt-) però vaig fer un curset accelerat a base de googlejar ara si, ara també, per entrar al seu diari personal i comentar un rere l'altre els posts que ell penjava, fins que la gent del seu entorn es va animar a deixar-li notes. (Ara en són col.laboradors -5è canvi-, i ningú més hi escriu ni comenta...) és una llàstima, perquè el blogg és força divertit, hi trobo bona música i alguns jocs-trencaclosques enginyosos...! però tampoc hi deixo petja (m'ha vetat l'entrada... -6è canvi- després d'una llarga, llarguíssima amistat). Cóm l'enyoro, malgrat tot!!

Fa un any vivia sola (-7è canvi-), i el noi dels gomets semblava que era A mil kilòmetres de fer-me cas (que jo em pensava que no vindria amb mí ni a fer un cafè -canvi nº 8- i ara vivim junts -9è canvi- i en pecat, que avui per avui és d'allò més normal). Fa un any intentava treure el cap a l'exterior, i veure més enllà... però sempre topava amb un mur (el 10è canvi és impresionant). Tenia una feina a Sibèria (Sibèria era com anomenava jo al meu lloc de treball perquè hi fèia un fred de pebrots)...tenia feina (-11è canvi-, que encara no en tinc) i estava convençuda (convençuda i feliiiç!), que acabaria els meus dies donant tombs pel món en bicicleta, sola o envoltada de gats. Tinc dos gossos meravellosos (-canvi 12-), he aparcat la bici, fins i tot l'estàtica; amb l'addicció que tenia jo a l'spinning...!!! (-dissortat canvi número 13 que fa que les dimensions del meu cul pateixin el 14è-) però segueixo viatjant (i en molt bona companyia! -canvi 15, el de la "niiiña bonitaa"-) Fa un any no entrava a les meves cabòries viure en una ciutat (i he anat a parar a la capital de la comarca! -16 canvis van ja). Fa un any somniava truites, i ara les truites s'han capgirat (-dissetè canvi, que van 17-). Fitava tots els vostres bloggs sense ànim d'escriure el que pensava i ara no m'en puc estar! (que us he agafat un viciiiii...-canvi 18- i tinc falera per conectar-me i trobar-vos altre cop, cadsacún a ca seva ...) Malauradament, ja no puc entrar a internet tan sovint com voldria, perquè no tinc línia (-canvi 19- have a little patienceee). En aquest temps he arribat a coneixer-vos una mica... a alguns, més del que era ni remotament imaginable :o) -gran i sobtat canvi número 20, referent a la meva trobada a la platja amb Monsieur Santamaria, grata sorpresa-). Fa un any jo pertanyia a un ampli grup de còrvides i buffalooos, tots amics, tots "solteirners", ara queden pocs a la colla que no hagin passat per vicaria (-canvi 21-), i "suma y sigue"...que els estan creixent uns bombos que a voltes fan fredor! -canvi 22è- i jo seré la supertietaaa!) Temps enrera crèia que la mala sort em perseguia, i em temo que erradament era jo qui l'anava buscant. Ara Fortuna em somriu cada vespre (canvi 23, que és un nombre que em fascina, ja veus quina xorrada!) i espero-desitjo-sospito-confioooo, que això no canviarà...per la part que em toca, penso quedar-me amb tot el bó i millor d'això, i marxaré, si cal, amb tot l'optimisme del món que em càpiga a mans.

pd: molts cops m'heu preguntat el perquè de... "sibèrie m'était contéé". Als que hagueu tingut el valor (perquè no té un altre nom!!) de llegir-vos aquest ego-monòleg se us revelarà el secret, jijiji...
"Sibèrie m'etait contée" és el títol del meu "disco-libro favorito", una opera prima de Manu Chao, que justament escoltava en el precís moment en que vaig decidir obrir el blogg... però si en cerqueu la traducció, el nom del meu "imaginari personal" té més d'un i més de dos-dobles-sentits...

Prometo comentar-vos a tots quan pugui tornar... que passeu molt bones festes !!!
un petonàs a la punta del nas...

2 comentarios:

Sergi dijo...

Se't troba a faltar, Sibe, i sí, m'he llegit aquest resum del teu any com a blogaire, i déu n'hi do quants canvis! Però saps què, tots són cap a bé!

Ja havia buscat al google el significat del teu blog, però em sortia això de Manu Chao, i segueixo sense entendre'n el significat, tant principal com secundari.

Espero que tornis aviat, guapa.

Jordi Santamaria dijo...

L´any 2008 ha passat a la història. I sembla que ha estat l´inici de més aviat una era en el teu transcórrer vital. Potser serà sempre recordat brillant i de colors.
: )
Felicitaaats :)