Podré tornar enrera...

PODRÉ TORNAR ENRERA... PER LES AMISTATS DE LLARGA DURADA, I PELS VELLS TEMPS!!!

Em ve a la memòria una cançó de Sopa de Cabra... qui tornés a tenir 15 anys!!! La sento a l'ordinador reversionada per aquella noia de rastes que al meu noi el tenia enamorat... Beth, tú també la cantes genial. I miro aquesta imatge... i em vénen tantes i tantes coses al pensament!!!

Rius de gent,

malferida corren sols,

escopint el seu fracàs

ja vençuts,

esperaran com sempre han fet,

l'aventura d'una nit,

mentre ploren,

de ràbia i per amor,

a un nom inexistent

mentre riuen

dins núvols passatgers,

cada dia més distants...

Corren sols,

seguint pistes per trobar,

el refugi de l'acció.

Un amic

que no estigui massa vist

o una ofrena de la carn

que a vegades,

quan s'apaga el primer foc,

pot fer encara més mal

i així acaben,

quan ja tot ha passat,

cremats per la veritat

i cridant

Podré tornar enrera, quan estigui massa lluny

Podré tornar enrera, quan sigui massa tard...

Podré tornar enrera, quan estigui massa lluny

Podré tornar enrera, quan sigui massa tard...

Són germans,

d'un camí que no ha tingut

mai sortida ni final

Saben bé

que el futur és la foscor

i que el negre és el color

d'una bandera,

bruta i plena de sang,

que els hi han posat a les mans

però no es rendeixen,

somien il•lusions

fent himnes de cançons

i criden

Podré tornar enrera, quan estigui massa lluny

Podré tornar enrera, quan sigui massa tard...

Podré tornar enrera, quan estigui massa lluny

Podré tornar enrera, quan sigui massa tard...