Buceé en un mar de peces transparentes hasta encontrar a mi pescaito de color.
Tenia un amic que solia dir-me: "el mar és plé de peixos Rom, però no tots són de colors". Jo li vaig fer cas i durant anys vaig capbussar-me dins les aigües cercant al meu peixet, però només en veia de transparents. - Ets massa selectiva petita, el que busques no existeix- (em deien). Aleshores m'estimo més nedar sola, vaig pensar...
He estat gairebé 4 anys deixant-me endur per les ones i la corrent, les aigües m'han acaronat la galta. He gronxat els peus vora l'escollera. He intentat recollir escuma amb les mans (però és com caçar estels, no cal que ho proveu .-Què dic!? qui ho vulgui provar que ho faci, aquestes coses no se li hauríen de negar a ningú -). Per on anava, que sempre desvariooo... He assaborit la sal que deixen les cloïses, i he sentit que ho feia amb total llibertat: Aquella que et ve de triar la solitud (de saber que tens el que vols, ni més, ni menys) del mariner retirat.
El peix de colors era just allà on havia de ser. Suposo que hi ha moments per tot, no?