jueves, 29 de mayo de 2008

Peixos de colors

Buceé en un mar de peces transparentes hasta encontrar a mi pescaito de color.

Tenia un amic que solia dir-me: "el mar és plé de peixos Rom, però no tots són de colors". Jo li vaig fer cas i durant anys vaig capbussar-me dins les aigües cercant al meu peixet, però només en veia de transparents. - Ets massa selectiva petita, el que busques no existeix- (em deien). Aleshores m'estimo més nedar sola, vaig pensar...


He estat gairebé 4 anys deixant-me endur per les ones i la corrent, les aigües m'han acaronat la galta. He gronxat els peus vora l'escollera. He intentat recollir escuma amb les mans (però és com caçar estels, no cal que ho proveu .-Què dic!? qui ho vulgui provar que ho faci, aquestes coses no se li hauríen de negar a ningú -). Per on anava, que sempre desvariooo... He assaborit la sal que deixen les cloïses, i he sentit que ho feia amb total llibertat: Aquella que et ve de triar la solitud (de saber que tens el que vols, ni més, ni menys) del mariner retirat.


El peix de colors era just allà on havi
a de ser. Suposo que hi ha moments per tot, no?

"Si fuera" del jueves

Si fuera una despedida...? sería "Muxu handi bat"

un gran beso para tí
(euskera)

miércoles, 28 de mayo de 2008

Cierra los ojos, abre tu mente


Pels coneguts i pels que no ho són tant

Tinc la necessitat, IM-PE-RIO-SA de repartir gomeeeets!!!!!

Un gomet blau, rodó, iiiinmens, per al noi dels texans esparracats (sí, tú, el que m'ha tornat el somriure!) el que m'ensenya els ullals, al que veig damunt una bicicleta donant tombs pel món fins recòrrer tot el llibre que em vas regalar. Al que descobreix amb mi nous sabors i olors i detalls... al que té més inquietuds que servidora, i això és molt dir..! i no s'espanta ni es queixa de les meves formes políticament incorrectes, perquè prefereix la meva "puresa" a la hipocresia de la societat. Un gomet al nas de la Julia, perquè vull que sigui tan feliç com ho sóc JO, perquè s'ho mereix, perquè sí (és una preciositat, però ningú li ho fa saber). Un gomet per la Sunny, perquè porta la millor de les calmes quan ens estressa el treball, perquè m'ajuda a espantar els camions long-go enmig de l'autopista (escooo-ti, escooo-ti, que no ho sap que la carretera és meva??!! jajajaaa). Un gomet per l'Angelet, perquè a darrera hora m'ha demostrat que no vaig perdre al meu amic quan es van casar, sinò que vaig fer una amiga més. Un gomet per en "Bombonasso" i la "Bunyolet de crema", que animen sempre els meus dinars. Un de ben gros per la Mamà Cuervo, per ensenyar-me tantes i tantes coses, bones i dolentes, les crueses de la vida, el bó i millor de la maduresa, de les relacions, del sexe i de l'amistat (i per deixar-me un grapat de llibres!). Un "golden goomet" per la petita Kely, desde l'escola i fins el "Fons del mar" (aquell en el que ens vam deixar la pell tantíssimes hores -per quatre xavos- perquè volíem anar a universitat!) ... des que li creix la panxa s'ha fet tan grossa que ni podem abraçar-la, qui ho havia de dir que seríes la primera en caure!! Al que es va passar tota la carrera fent bromes al meu costat, i segueix aquí!, i es presenta a la meva feina a dos quarts de set de la tarda per anar a fer una birreta, com fèiem fa 10 anys. Al que em va fer patir tant, per deixar-me lliure, després de tot ... Al que va decidir anar a Madrid a acabar una Enginyeria perquè es treuría el títol en menys anys i va enredar la mare i ja no va tornar (i quan vé a casa el veiem d'esquitllada i agafa cordes i peus de gat, o arpons i aletes... i quan me n'adono ja ha tornat a fotre el camp!). Un munt de gomets estrellats per la que escriu amb candidesa dins la zona il.luminada, un altre petit munt al que ens demostra que té un cor de pà bimbo (tot i que ho fa en silenci, i sense fer soroll), un gomet com una hòstia consagrada per al mossèn que m'estirassaga el riure, i un gomet blau i perfecte pel casteller amb qui em sento tan identificada (tot i que els meus castells son de fuuum) en llegir dia a dia un blogg que ja fa anys que tira, i que vaig escurant (de mica en mica) i que acabaré en algún moment, i aleshores podré dir: bona nit, i tàpa't... què hi ha per demà?


PD: Avuuuui em sento generosaaaa :o) gomets ;9!! molts gomets i petons ensucrats per tots els que us passegeu pel petit món de Siberieee...εïз

martes, 27 de mayo de 2008

Mejorando lo presente

Es maravillosa la extraña tendencia que tienen la cosas a enmendarse.

Gilles de la Tourette
(1859-1904),
Neurólogo francés

lunes, 26 de mayo de 2008

Coincidencias

... Tras una larga serie de catastróficas desdichas... ;6 siii, no tan fantasiosas como las de la peli (pero igual de "jodías") por fin llegué al maravilloso mundo de las pequeñas...


... y estoy feliz y contenta, y vivo en una nube de azules pegatinas, y no tengo un €uro... bueno, sí, tengo mil. Pelaos. El dia uno. En mi nómina: 1000, coma' cero-cero (como la cerveza que no bebo) y como tantos mileuristas que somos y que en la tercera semana del mes, cuando ya hemos pagado piso, coche, timofones, luz y agua (poooquita!) rozamos los números rojos!! que iba diciendo...? aah, si, lo de que no tengo ninerussss, pues no, que no los tengooo, pero miles de proyectos ocupan mi cabeza. Y soy feliz con eso! ergo, soy riiica! (por momentos, :o). Empecé deshaciéndome de esa cama en la que llevaba aaaños durmiendo en diagonal para que nadie ocupara "tu" lugar..."su" lugar... el lugar de quién? (cómo me costó cargarme al fantasma de la azotea, casi ni me lo puedo creer!), luego cambié los colores, los olores, los recuerdos y todas esas canciones. Las fuí guardando en cajones de un armario sin llaves (sin llaves sí, lo fácil seria cerrarlo a cal y canto) para que no siguieran entorpeciendo mi camino, ése que con tanto ahínco empecé a recorrer... y sigo cambiando pequeños detalles cada día, y me pellizco, y los apuro (toooodos esos momentos), para no desgastar estas sensaciones que són tan buenas como el comer y tan bellas como las mariposas (ambas dos: efímeras, lo sé).

Porque así muera cuando lo léas o me esconda bajo la tabla de surf, pero no le doy más vueltas ... QUE MI-NAMORAAAOOOO y sonrío cada dia como la dama boba, pero como "estic més contenta que un gínjol!", me dá lo mismo (que me dá igual!!). _woh-khvmxc (ésto lo escribe mi sorrilla, que no cesa de teclear a mi lado) _Y soy consciente que no es más que un estado de imbecilidad transitoria (como decían los maestros) pero mientras dure, aaaaiiixx, así la dicha sea buena... lo vamos a disfrutaaar :o) _ tú y yo.

viernes, 23 de mayo de 2008

y lo dice una galleta... :o)

"La suerte favorece sólo a la mente preparada"

Isaac Asimov (1920-1992),
escritor y bioquímico estadounidense nacido en Rusia.

jueves, 22 de mayo de 2008

"Si fuera" de jueves...

Si fuera una carrera profesional ...? sería domadora de leones.

miércoles, 21 de mayo de 2008

Pintura felina

Why did a woman in California pay an artist $15.000 to paint her cat to look like a pig? What made a New York stockbroker spend even more to have Charlie Chaplin painted on his cat's posterior? Why paint cats? reveals that, far from being an amusement for the idle rich, this seemingly aberrant behavior is part of a new art movement that claims to promote a better understanding of the cats in our lives...


Así empieza el librito en cuestión.... nos venden la "pintura felina", no como una nueva moda, sino como todo un "arte de vivir" ! manda güebos... No sólo te cuesta 15mil dólares "tunear" a tu gato para que quede hecho un pimpollo, sino que la pintura debe retocarse cada tres meses (a medida que les va creciendo el pelo). Debe ser la hóstia tener 60.000 $ anuales para gastarse en tener un gato fashionnn, no?? en realidad lo que es la "releche" es que te sobre el dinero hasta para putear al gato y creer que será feliz con eso!

animalitooooo !!! acaso no aprendimos nada tras los juicios de Núremberg???!!!!

martes, 20 de mayo de 2008

No em vaig equivocar...

"On ne voit bien q'avec le coeur,

l' essentiel est invisible pour les yeux"


-Adiós -dijo el zorro-. He aquí mi secreto, que no puede ser más simple : Sólo con el corazón se puede ver bien. Lo esencial es invisible para los ojos.

-Lo esencial es invisible para los ojos -repitió el principito para acordarse.

lunes, 19 de mayo de 2008

Nits rares de diumenge

M'agraden les BBQ de matinada :o) i m'agrada ballar descalça sobre la gespa, encara que em quedin els peus negres... aaassuquitaaa!!

pd: M'hauré de fer amb un nou carregament de gomeeeets blaus... ho saps?

jueves, 15 de mayo de 2008

"Si fuera" del jueves.


Si fuera un libro de cuentos...? sería "Princesas olvidadas o desconocidas" (Philippe Lechermeier y Rébecca Dautremer)

martes, 13 de mayo de 2008

Cosas que no te contaran...

" La mayor parte de las personas son sociópatas borderlines que pisotearían tu cadáver con tal de conseguir una plaza de aparcamiento mejor "

The world is a strange place, and not everything is as it seems.

"There's a lot of stuff that people don't want you to know, and not knowing it can make life more confusing than it has to be. But lucky for you, this here guide is full of top-secret informatioin to give you an edge in life (and prevent some unpleasant surprises)- all the stuff I wish i'd known when I was your age"

Podéis leer toda una lifeguide sobre "Cosas que no te contarán (pero deberían)"...en Virus Comix

lunes, 12 de mayo de 2008

sábado, 10 de mayo de 2008

& the golden "goomet" goes to

... Perquè tú has sabut donar-me el calor que jo necessitava, aquell que de vegades una simple paraula avarca.

viernes, 9 de mayo de 2008

Bertovisión fenderniana

Nooo tengo palabras, juaaas, juaaas, juaaasss!!!



Berto...
"La Bastilla"

Mi conciencia


Després de molt remenar les butxaques, per fi he trobat el barrufet amb ales!! el fet és que ara no sé on para l'altre? iaaaaix, i jo que volia ficar-lo al bolso aquesta nit i sortir a fer maleses...


jejejejejeeee ;p





jueves, 8 de mayo de 2008

Calamaro



Andrés Calamaro
"Por una cabeza"

"Si fuera" del jueves.

Si fuera un reality-show...? sería "The amazing race"

miércoles, 7 de mayo de 2008

Que ¿qué es un meme?

En estos últimos días me ha dado por "husmear" en un montón de bloggs, cada uno me lleva a otro, y a otro, y a tantos ouuuutrosss... y he descubierto que en casi todos hay algún "meme". Que ¿qué es un meme? Tal vez sea de esas cosas más difíciles de explicar que de entender. Según la RAE, la definición de "meme" no consta en el diccionario. Menos mal que "St.Google" siempre me ayuda... Meme’ es un término que se ha popularizado en la bloggosfera, son conversaciones distribuidas que se van contagiando de un blog a otro. Una de las definiciones más usadas es la de Wikipedia, donde se expresa como: “la unidad mínima de transmisión de la herencia cultural“... aunque a mi me parece un bonito eufemismo de marketing viral :p

El caso es que me gusta leer meme's, son un regalito para mi curiosidad, pero soy incapaz de acabar uno. Me aburro, me canso... son como esas largas encuestas que te envían tus amigos por e-mail, con preguntas como "a ver cuánto nos conocemos?", y que yo desde el primer dia respondo con un "cortar-pegar" (el 1º sí lo hice :o), porque casi todos esos cuestionarios se repiten ... Luego, soy: la que seguro responderá! (si supieran...) Pues eso, que me gustan los tests, pero me niego a hacer uno entero (mi dosis de egocentrismo no llega a tanto) pero como sí tengo días de "mi, me, mío, ego-yo y regomeyo " -esta palabra es la leche! gracias "fmop"- me ha dado por hacerlo dilatadamente, es decir, un "si fuera" por semana... será genial si me lo contestáis todos (que una preguntita no agota a nadie ;p).



domingo, 4 de mayo de 2008

Mai no és massa tard per tornar a començar



Sopa de Cabra
"Camins"

Nuestro viaje empieza aqui...y ahora.

Nuestro viaje empieza aqui... y ahora. Por el tiempo que tuvimos que esperar, yo creo que nos lo hemos ganado, no? Mi mente empieza a pedaleaaar caminito de Marruecos, pero hasta entonces, "aaaix, no saps el que ens queda per voltar!!"



Uno de los sitios que nadie deberia perderse es Cadaqués, un sencillo pueblo pesquero de paredes blancas, suelo de pizarra y azules ventanales. Dicen que es el pueblo más pintado del mundo, yo, sinceramente, arte -lo que se dice "arte"- no vi mucho por las calles (explotación turística del mismo, siiii, tela con Dalí , tela con Miró y teeela con Picasso). Pese a todo ... es un pueblecito con muuuucho encanto. El perezoso ritmo de no hacer nada continúa, con sus bares y cafés llenos depués de la siesta y hasta el amanecer, doy fé! y en mi cabecita loca suenan aquellas canciones de "Sopa de cabra" que todos conocemos .
Encontramos ese restaurante (dicen que el favorito de Salvador no me tires de los bigoootes) escondido en uno de los callejones: "Casa Anita"(se cena de p*** madre por unos 25 €). Nada más entrar te hacen pasar a una sala que parece una bodega, oscura y con mesas pequeñitas, una barra estupenda... y ningún camarero! Sírvase usted mismo que aquí hay de tó. Y te pones un vinillo, uno blanco y luego un tinto, y luego una copita de Moët si te apetece... vamos, que para cuando entras a cenar ya vas tierno-tiernooo, jajajaja. Cómo me acordé de mis córvidas!!! En el restaurante, largas mesas en las que compartir una dorada y unas gambas (fresquííííísimas) con totales desconocidos parece de lo más normal. Pero es que cuando terminas te vuelven a llevar "al cuarto oscuro" y otra vez a beber vino, o un "güisqui" o lo que se te antoje... pero si ya hemos pagado? nonono... dejaros de tonterias, que invita la casa !!! ...uuuix, gomet positiu al canto! Menos mal que nos dió por recogernos que sinoooo, ya ni volvemos! (aunque contigo, me habría quedado. Muá)

pd: si si, m'estic ensucrant, no me reconozcooo... Proper destí, Tarragona. Alguna recomanació?

jueves, 1 de mayo de 2008

Una imatge val + que mil paraules...

Pessíga'm
peeeeeshshshshshsííííígaaaaaaa'mmm


Flic, Flic, flic

Estic “flic, flic, flic”… ( happy–happy de la vida, vamos, molt feliç!) ja ha arribat la primavera, el sol entra de nou per les nostres finestres i tothom està de millor humor, que sempre és d’agrair!
Els amics es troben i es retroben (uns de dia, altres de nit) i els fantasmes de l’ hivern han quedat enrere... fantasmes, malsons i problemes a prendre vent: no es pot demanar més! Persones-personetes-personatges us he de donar les gràcies : gaaaaaxieees! Gràcies a tots els que em desperteu amb un somriure, a la conversa de mitja tarda, a les rialles nocturnes, a la cerveseta del diumenge, a les nenes “cuervo” i a les meves "flors", als que passegeu per aquí de tant en tant, als que m'ensenyeu que la vida pot canviar i esdevenir una Zona iluminada, "al timidillo, al raro i al noi dels gomets" (que son "uno y trino" perquè és una deutat), al que no torna (ni falta que fa!!) i als que seguiu en contacte malgrat la distància. La meva abraçada més càlida és per vosaltres!

pd: Si a algun inconscient li passa pel cap que em falta un bull o que m’he enamorat, informo: estic enamorada de la VIDA (de la meva filosofia i de la forma de viure-la) si ara mateix penses que estic “pirada” he aconseguit el meu propòsit, si creus que no ho estic... ets un dels meus, yiiiijaaaaahh!