martes, 28 de octubre de 2008

Lo cuelgo, no lo cuelgo...

... Segueixo decorant el pis :o), ja gairebé està acabat, yiiihaaa! Tan sols queden les bombetes penjant dels fils i les parets núes. Tenim fotografies per empaperar tota la casa (Argèlia, Paris, Marroc, la Índia, Japó, Estats Units, Venècia, Àustria, Londres, Súissa... i molts , moltíssims racons de la nostra estimada terra, i de la que ens envolta, el que coneixem com la pell de brau). Però tantes fotos de paisatges potser cansen una mica, no? M'agradaria posar-hi un bon quadre, la il.lustració d'un artista; Per demanar... voldria un graffiti de Missvan...però no es pot tenir tooot, jajaja! ni està la butxaca per certes coses, així que per aquí i per allà he anat col.locant les meves litografies.

Tot remenant he trobat aquesta d'en Lichtenstein, la vaig comprar en algún dels meus viatges... ara no recordo quin va ser. I em ronda el dubte, perquè és un pèl gran... la penjo-no la penjo, iaaaaix, ja fa una setmana que la duc amunt i avall, però no em decideixo. Què en penseu?

:o) !!

"...Sonreir no cuesta nada y proporciona una alegría de valor incalculable."
Anónimo

Sibaritas


Tengo un saquito de... sal negra! Un saquito chiquitín, claro, pero a caballo regalado... no le miraré el colmillo, jajaja! Para gustos hay colores, y para paladares de buen bolsillo, estooo :o)! La sal negra proviene de la isla de Molokai, Hawai, y se procesa manualmente mediante un secado al sol sobre rocas de lava y carbón vegetal activo, lo que le da el color característico. Es muy apreciada por los grandes chefs de todo el mundo y dicen tiene excelentes propiedades digestivas y antitóxicas. Habrá que probarlaaa, ;p no?

viernes, 24 de octubre de 2008

Porque hoy es vieeerneeeshshsh...

... Porque hoy es viernes, y porque hace un montón que no echamos unas partiditas al futbolín. Porque parece que hace mil años que no pisamos el "Take it Easy", porque echo de menos a mis "niñas cuervo" y a las "flores", porque me apetece una cervecita fría y buen rollito al ritmo de Amparanoia... Tengo unas ganas locas-locas de salir a bailaaar. Y tú ;p?

20 cosas que no sabemos de... la Nada

1. Existe mucha más nada que algo... Aproximadamente el 74% del universo es “nada”, o lo que los físicos llaman energía oscura. Sólo el 4% restante es materia bariónica, eso a lo que nosotros llamamos “algo”.

2.
E incluso ese algo es principalmente nada.

3.
A cada segundo que pasa hay más y más nada.

4.
Pero hasta la nada tiene un peso (existe aproximadamente medio kilo de energía oscura en un cubo de espacio vacío que mida 402.576 kilómetros por cada lado).

5.
En el espacio, nadie puede oírte gritar.

6.
¿Entonces que pasa si estamos en el espacio y queremos ver esa mítica serie cómica “que no iba sobre nada”? Afortunadamente, las ondas electromagnéticas, incluyendo la luz y las ondas de radio, no necesitan de un medio a través del cual viajar.

7.
La luz puede viajar a través del vacío, pero no hay nada sobre lo que refractarse.

8.
Los agujeros negros no son agujeros, o vacíos; son todo lo contrario a la nada.

9.
El “cero” aparece por primera vez en las tablillas cuneiformes escritas por los babilonios alrededor del 300 A.C., quienes lo usaban como un marcador de posición (para distinguir al 36 del 306 o del 360, por ejemplo).

10.
Cualquier número dividido por cero es… nada, ni siquiera cero.

11.
Se dice que el Abdul Hamid II, sultán del Imperio Otomano a comienzos del siglo XX, hacía que sus censores eliminaran la referencia a la fórmula H2O de los libros de química, ya que estaba seguro de que significaban “Hamid Segundo no es nadie”.

12.
El arte medieval era principalmente plano y bidimensional hasta el siglo XV, cuando el arquitecto florentino Filippo Brunelleschi concibió el punto de fuga, el lugar en el que las líneas paralelas convergen en la nada.

13.
Aristóteles escribió una vez: “la naturaleza aborrece el vacío”, así que él hizo lo mismo.

14.
En la Tierra el vacío no absorbe cosas. Crea espacios hacia los cuales, la atmósfera circundante, empuja a la materia.

15.
Creatio
ex nihilo, la creencia de que el mundo fue creado a partir de la nada, es uno de los temas más comunes en las religiones y mitologías antiguas.

16.
Las teorías actuales sugieren que el universo fue creado a partir de un estado de vacío energético, es decir, de la nada.

17.
Pero para un físico no existen nada que pueda ser llamado “nada”. El espacio vacío está en cambio lleno de partículas virtuales.

18.
Así que Aristóteles siempre tuvo razón.

19.
Estas partículas virtuales crean energía.

20.
En otras palabras, la nada podría ser la clave para descubrir una teoría del todo.

Info + ámplia en : Noroeste Gallego

Aspirador en mano

Más musiquilla para hacer las tareas de casaaa... sé que es un poco tonto, pero es que sinooo, no me pongo a ello, qué pereeezaaa!


Katy Perry
I kissed a girl

pd: me estaré convirtiendo en una maruja al más puro estilo Freddie Mercury??

jueves, 23 de octubre de 2008

Bogeries d'estar per casa

... M'arrrades molt nin, m'agrada que sovint m'agafis de la cintura i somrient exclamis que "estic com una cabra!"- potser una mica- millor encara: com una vaca que llepa la pantalla!

M'agrada fer-te patir quan dóno saltets al ascensor; Que miris a una altra banda si em poso a ballar i faig cabrioles a un costat i altre de la vorera. M'agrada posar-me el nas de pallasso i dir: ta-ta-ta-txààààn... en descobrir el plat a taula. M'agrada que no et molestis quan lío una tangana d'aquí t'espero perquè he oblidat que la llet bullía, i ho neteges, i "aquí no ha passat resss". M'agrada que em preguntis tres vegades quin punyeter color és el que vull posar a la paret de l'habitació. -Taaaalp! Color talp, color topooo... si t'he contestat tres cooops-. Color topo? color topotamare! però quin color ééés?!, és "aquest", aaau, ja no m'ho preguntes més, jajajajaaa! ! M'agrada que et posis vermell com un tomàquet quan estiro els braços enmig del carrer i crido: yiiiiiihaaaaaaaaaaaaaa!. M'agrada perquè tot i avergonyir-te t'arrenco un somriure. Però sobretot el que m'agrada és que no t'importin les meves bogeríes. Tìc lòculaaa :o), de vegaaades ;p, algunes, poquetes, sempre... oooh sihihihihi! Mmmuààà!!!

Cómo vamos de lenguas muertas?

ADEAMUS AD MONTEM FODERE PUTAS CUM PORRIBUS NOSTRUS”.

Traducción:
“Vamos al monte a plantar patatas con nuetras azadas".
(si hubieras estudiado latín no habrías pensado gilipolleces. Yo estudié latín... y acabo de recordar porqué siempre suspendía, jajajaaa!)

miércoles, 22 de octubre de 2008

Tenía tantas ganas como miedo...

... Porque es una película que me encantó en su momento, y porque ésta es la canción que solemos cantar mientras pintamos. Petróleo, mandarina o chocolate, qué más dááá!!? lo importante es que lo hacemos juntos... y que lo vamos a disfrtutar: tú y yo :o)


Antonio Vega
El sitio de mi recreo
Báilame el agua,
Úntame de amor
y otras fragancias de tu jardín secreto,
Sácame de quicio,
hazme sufrir...
Ponme a secar como un trapo mojado.
Lléname de vida,
líbrame de mi estigma,
Llámame tonto.
Olvida todo lo que haya podido decirte hasta ahora.
No me arrastres,
No me asustes,
Vete lejos... pero no sueltes mi mano.
Empecemos de nuevo.
Toca mis ojos,
Nota la textura del calor,
¿Por cuánto te vendes?
Píllate los dedos,
Y deja que te invite a un café.
Caliente claro
Y sin azucar... sin aliento

Noi dels gomets :o)

"Ayer fuiste mi ilusión, hoy eres mi realidad, mañana serás mi futuro, ¡Siempre serás mi esperanza!"
Anónimo

Viñetas


martes, 21 de octubre de 2008

L'home cargol

Definitivament, m'en vaig a viure amb l'home cargol!! Senyor ... Quàntes coses i quàntes rampoines podem arribar a acumular amb el temps! Sincerament, amor, les has de dur totes amb túúú? aaaix, que no deixo de dir: ooommmmmm, i ja ric per no plorar! que no anem pas a viure en una capsa de llumins, però amb tot el bagatge que duus a l'esquena, no sé jo-no sé jo...si hi cabrem! Que jo duc UNA, 1, u.n.a, sola caixa de roba, els meus cd's, alguns llibres de la facultat, un parell de litografies i l'antiga "singer" de l'àvia. Punt. Tú noooo, tú tens la caseta dels records, que no llences res perquè et fa pena, i ho entenc, però, a veure: la bicicleta de trial, la guitarra, la roba de taekwondo (vols dir que te'ls posaràs tots quatre!?) la taula de surf, tots els teus cd's (que no et dic res: però entre teus i meus, n'hi ha uns cent de repetits), els teus llibres: de cuina, de bestioles i d'arquitectura. D'acord, això és comprensible. La taula d'snow amb les botes (dures i toves) i l'skateboard. Les aletes i el tratge de neoprè, les ulleres, l'snorkle i els ploms (que jo pensava... què punyetes hi haurà en aquesta bossa que pesa taaant. Doncs ploooms!). La teva taula de treball (que fa uns dos metres), els dos ordinadors i l'aparell de música (que el meu ja estava prou bé), els cinc bafles per escoltar els "greus" de puta mare, les pel.lícules i els jocs de la play... però si no en teniiiim de play-station! El fern de la Índia, els kimonos de Japó, i 23, vint-i-tres! caixes de roba que fa mil anys que no et poses... iaaaaaiiiixxxx, ja ho pots ben creure que t'estimo, perquè sinoooooo ;p.

pd: i el gos, que m'oblidava del gos, però a ell ja li faré un lloquet jo, que me l'estimo tant com a tú :o) Muà!

Seether

Ja sé que la cançoneta sembla trista, pero a mí em dóna una empentaaaaa :o)!!!


Seether
Fade away

Estar a la quinta forca

Lloc: Turó de la Trinitat (Sant Andreu)
Origen: Al principi del segle XIX, a Barcelona hi havia quatre forques on penjaven els delinqüents condemnats a pena capital. En aquells temps se'n va fer una cinquena al turó de la Trinitat, que a l'època era un indret molt llunyà.


...La tradició del barri i la seva gent gran asseguren que allà hi va haver la ‘quinta forca’, la més llunyana que hi havia a partir de la casa del Consell de Cent -a l’actual plaça de Sant Jaume- , de manera que aquell nom ens ha servit des d’aleshores per significar ‘un lloc molt lluny’.
I d’aquí ve la dita d’estar un lloc a la quinta forca... curiós, oi?


viernes, 17 de octubre de 2008

Que tenim el dia tontooo...


Que tenim el dia tonto, que estem dels nervis amb el trasllat, i que no vull cares llargues. Necessito el teu somriure, res més, aleshores et faré llangotes i et picaré l'ullet, i tot haurà passat. Dis-me que shihihi?

jueves, 16 de octubre de 2008

Na Na Na Na Na Na Na Na Na Na Na Na Na Na

... Nou disc de punki PINK: 'Funhouse'. Encara no és a les botigues, però en quant arribi... és meu. Hi ha res millor per fer menys feixuga l'hora de passar la mopa? (no val dir: la minyonaaa, "que no me la puedo costeaaar" ;p!)



Pink
"So what"

Ay que bieeen, ésto sí puedo comérmelooo :o)!

Ná más que decirrr :o)

Existeix

Jo en tinc un... i m'espera a casa :o)

A Dios pongo por testigooo

... Los antiguos romanos cuando tenían que decir la verdad en un juicio, en vez de jurar sobre la Biblia como en la actualidad, lo hacían apretándose los testículos con la mano derecha. De esta antigua costumbre procede la palabra "testificar".

Consejos para ser felizzz

El día más bello, hoy
La cosa más fácil, equivocarse
El obstáculo más grande, el miedo
El mayor error, abandonarse
La raíz de todos los males, el egoísmo
La distracción más bella, el trabajo
La peor derrota, el desaliento
Los mejores maestros, los niños
La primera necesidad, comunicarse
La mayor felicidad, ser útil a los demás
El misterio más grande, la muerte
El peor defecto, el mal humor
El ser más peligroso, el mentiroso
El sentimiento más ruin, el rencor
El regalo más bello, el perdón
Lo más imprescindible, el hogar
La ruta más rápida, el camino correcto
La sensación más grata, la paz interior
El arma más eficaz, la sonrisa
El mejor remedio, el optimismo
La mayor satisfacción, el deber cumplido
La fuerza más potente, la fe
Los seres más necesitados, los padres
Lo más hermoso de todo, el amor.

Madre Teresa de Calcuta

Lo peor de envejecer, es el envase :o)

Alteradas

...en tiempos de guerra

" No existe el amor, sino las pruebas de amor, y la prueba de amor a aquel que amamos es dejarlo vivir libremente."

Anónimo

The way I feel


lunes, 13 de octubre de 2008

Perdonar-te...

... El perdó és l'acció de no exigir venjança o revenja davant un mal real o imaginari infligit per altres; és el contrari del ressentiment. El perdó pot venir motivat o no per les disculpes de l'altre.
En psicologia s'exhorta al perdó perquè s'accelera l'oblit i la superació d'un episodi negatiu. No perdonar pot degenerar en obsessions i traumes, en enfocar la vida al voltant d'una futura reparació, sublimar el passat i alimentar sentiments destructius.

Segons el llibre de Francesc Torralba: El perdó mai no és una casualitat. Tampoc no és una necessitat de la natura, ni una fatalitat històrica. És, en qualsevol cas, un acte humà, una expressió de la més profunda llibertat, una manifestació de la creativitat. El perdó mai no s’esdevé d’una manera instintiva o mecànica. És la conseqüència d’un esforç, d’un acte decidit i reiterat de la voluntat que ha estat capaç de superar l’orgull ferit. No és fàcil perdonar, però és possible.

Molt em temo, amic, que no t'he perdonat... Tal vegada pugui fer-ho algún dia, tal vegada demà.

...Maybe Tomorrow

For uuuu... perquè em sobren les quarentenes.



Stereophonics
Maybe Tomorrow

I've been down and
I'm wondering why
These little black clouds
Keep walking around
With me
With me

It wastes time
And I'd rather be high
Think I'll walk me outside
And buy a rainbow smile
But be free
They're all free

So maybe tomorrow
I'll find my way home
So maybe tomorrow
I'll find my way home

I look around at a
beautiful life
Been the upperside of down
Been the inside of out
But we breathe
We breathe

I wanna breeze and
an open mind
I wanna swim in the ocean
Wanna take my time for me
All me

So maybe tomorrow
I'll find my way home
So maybe tomorrow
I'll find my way home

So maybe tomorrow
I'll find my way home
So maybe tomorrow
I'll find my way home

So maybe tomorrow
I'll find my way home
So maybe tomorrow
I'll find my way home

miércoles, 8 de octubre de 2008

De... blogs y otras bitácoras

"El que no tiene memoria, se hace una de papel."

Gabriel García Márquez (6 de Marzo 1927-)
Periodista, editor y escritor colombiano.

Ave Maria Purísimaaa... sin pecado concebida!

... Fèia dies que no passava per aquí, i és que estic amunt i avall tota l'estona :o). Carrega el cotxe-descarrega'l, puja escales i tòrna-les a baixar... capses, brotxes i pots de pintura, estris de neteja i aiguarràs. Tinc gugulleteeees, però no en dóno bola, "sarna con gusto, no pica... Y se me vá a poné un tipín que no véas", jajaja!! També tinc cerveses, moooltes cerveses que vaig anar a comprar per omplir fins dalt la banyera (amb molts glassons), per als meus amics, amiguíssims, tresors, companys que m'han donat un cop de mà, un no: 6!! en la mudança i en rentar-li bé la cara al nou pis. Correcció: te-ní-a moltes cerveses, imagineu on han anat a parar :o). El que tinc és una sooort que no me la mereixoooo, i és que tinc uns amiiiics, que valen un Perú, com dèia l'àvia Martina!!!!


Que el pis és vell, vellíssim (de 1929), però amb una façana preciosa de Puig i Cadafalch, amb uns finestrals enormes que em donen una feinada de por a l'hora de netejar, però que deixen passar molta llum, i això és un antidepressiu genial... que no tinc vistes al mar, què hi farem! tinc una espiera (mirilla) com les que havia somniat tota la vida! Ave Maria Purísimaaa... sin pecado concebida! jajajaaaaa, no m'en puc estar de dir-ho cada cop que sòna el timbre ;p .


No són tot flors i violes, perquè et poses a pintar i surten humitats, i ens va caure tota una paret a terra, però ens hi hem posat amb ganes i quan tinguem enllestida la saaanta paret, ja hi podrem anar. O sigui, que no queda ressss. No sé cóm podré agrair prou a la meva estimada família de corbs el que ens han arribat a ajudar... us dec un i mil sopars, i els regarem amb un "Cuervito especial", paraula!!
...de tot cor: mmmmuuuuaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!

jueves, 2 de octubre de 2008

A Deaf Girl Learns to Play Violin

No es lo que pareceee... pero me inspira muchísima ternura. A ver quién aguanta hasta el final para saber qué anuncia ;p?


Sound: CANON D
...la música esss, total!!!!


Visto en "El mundo de Fender"

Avui he après... una lliçó important

... Què ens passa quan les coses no surten com nosaltres havíem previst? perdem els papers? tenim sensació de fracàs? ens entossudim a aconseguir allò que ens proposavem de qualsevol manera? intentem trobar significat als esdeveniments? som capaços d'acceptar allò que ens arriba?

La nostra vida és una col.lecció de situacions. Algunes plaents i altres no. Totes elles, però, tenen un significat clar, només cal que siguem capaços d'adaptar-nos a la realitat que ens envolta i observar-les objectivament i amb naturalitat.

Molt sovint llegim aquells esdeveniments que no havíem previst com una veritable catàstrofe; quan, en realitat, si som capaços d'observar sincerament el nostre passat, ens adonarem que, indiscutiblement, els esdeveniments imprevistos, a la llarga, són els que més coses ens han ensenyat. Créixer és, en definitiva, aprendre a ser flexible com el jonc que es deixa vinclar pel vent sense oposar resistència. Ser com el bri d'herba que es deixa endur pel riu o com el surfista que llisca per sobre l'onada.

Quan ens aferrem a allò que pensem, sense permetre'ns canviar amb facilitat d'idea, la nostra vida esdevé feixuga i sense sentit, i tenim molts punts per sentir-nos insatisfets i fracassats.

La vida ens ofereix a cada instant allò que necessitem per créixer. Només quan acceptem la realitat del nostre present, per feixuga que sigui, som capaços d'extraure'n la lliçó que ens permetrà adaptar-nos, transformar i seguir endavant. Cal aprendre a no controlar la vida, ni la nostra ni la dels altres, si volem tastar la felicitat que ens pertoca. Només la confiança ens permetrà ser flexibles i no aferrar-nos a res ni a ningú.


Regina Ferrando

miércoles, 1 de octubre de 2008

Spidermannnn

From Sibe ...εïз: Per TÚ, que ets un crack!! Que m'animes a buscar... que m'encurioseixes i sempre m'acabes endinsant, per un o altre motiu en una recerca... que aquest torn no ha estat tan llarga! Perquè no ets un home 10! vas molt més enllà... i carregues mil zeros a l'esquena!!! I és que et saps fer estimaaar :o)



Adrenaline

Love Remains The Same

Segueixo tafanejant pel tub -els meus dits inquiets i joooo no parem- esperant trobar alguna cosa "nova" que sigui del meu gust... (que per gustos hi ha colors, i poca gent els comparteix amb mi ;p) Finalment, ho he trobat!!! ooooooooleeee, NOOOO ho coneixia :o)... mmm ... això sí que me rusteeee !!


Gavin Rossdale
'Love Remains the Same'

"In my life" (Lennon & Mc Cartney)

Hi ha racons que em porten sempre, vells records del que he viscut. N’hi ha que no semblen el que eren, uns no hi són i uns s’han perdut. Són memòries plenes de tendresa de nòvies i amics que em van donar amor. Alguns són morts i alguns són plens de vida. I els he estimat amb tot el cor. Però de totes les persones, no n’hi ha cap semblant a tu. I és que fas que l’enyorança perdi força si et miro als ulls. Tinc molt clar que mai perdré l’afecte per coses i gent que em van fer el que sóc. I tot i que sovint pensaré amb elles, t’estimo a tu amb tot el cor. Tinc molt clar que mai perdré l’afecte per coses i gent que em van fer el que sóc. I tot i que sovint pensaré amb elles, t’estimo a tu amb tot el cor.
T’estimo a tu ambtot el cor...

A la meva vida
"In my life" (Lennon & Mc Cartney)

Ja les tenim :o)


Mare Fortuna no m'abandona, i ara sóc aquí per aturar-me. Amb tota la il.lusió a les meves mans... i les claus a la butxaca :o).