jueves, 2 de octubre de 2008

Avui he après... una lliçó important

... Què ens passa quan les coses no surten com nosaltres havíem previst? perdem els papers? tenim sensació de fracàs? ens entossudim a aconseguir allò que ens proposavem de qualsevol manera? intentem trobar significat als esdeveniments? som capaços d'acceptar allò que ens arriba?

La nostra vida és una col.lecció de situacions. Algunes plaents i altres no. Totes elles, però, tenen un significat clar, només cal que siguem capaços d'adaptar-nos a la realitat que ens envolta i observar-les objectivament i amb naturalitat.

Molt sovint llegim aquells esdeveniments que no havíem previst com una veritable catàstrofe; quan, en realitat, si som capaços d'observar sincerament el nostre passat, ens adonarem que, indiscutiblement, els esdeveniments imprevistos, a la llarga, són els que més coses ens han ensenyat. Créixer és, en definitiva, aprendre a ser flexible com el jonc que es deixa vinclar pel vent sense oposar resistència. Ser com el bri d'herba que es deixa endur pel riu o com el surfista que llisca per sobre l'onada.

Quan ens aferrem a allò que pensem, sense permetre'ns canviar amb facilitat d'idea, la nostra vida esdevé feixuga i sense sentit, i tenim molts punts per sentir-nos insatisfets i fracassats.

La vida ens ofereix a cada instant allò que necessitem per créixer. Només quan acceptem la realitat del nostre present, per feixuga que sigui, som capaços d'extraure'n la lliçó que ens permetrà adaptar-nos, transformar i seguir endavant. Cal aprendre a no controlar la vida, ni la nostra ni la dels altres, si volem tastar la felicitat que ens pertoca. Només la confiança ens permetrà ser flexibles i no aferrar-nos a res ni a ningú.


Regina Ferrando

3 comentarios:

XeXu dijo...

Doncs sí que són sàvies paraules, i és que qui no és flexible en aquesta vida, s'emporta molts pals. Jo peco de vegades (o sempre) de voler-ho controlar tot molt, però crec que he après a fer plans, i a canviar-los quan les circumstàncies ho demanen. Però bé, crec que és d'aquelles coses que millor ho han de dir els altres que no pas un mateix. Sigui com sigui, bons consells per aplicar-se'ls, a veure si ens en sortim.

Maria Jesús dijo...

Doncs, sí, no podem t ractar de controlar-ho tot. Estic d'acord amb el teu post: la vida sempre ens ofereix allò que ens toca d'aprendrfe, ens agradi o no. Petonets, bonica

Siberieee εïз... dijo...

Sí que m'han fet pensar aquestes paraules, sí! Gràcies pels vostres comentaris, a ambdós :o)!!! i gràcies, sobretot, per perdre un poquet del vostre temps aquí... iiiaaaixxx, guaapoooos!