miércoles, 28 de mayo de 2008

Pels coneguts i pels que no ho són tant

Tinc la necessitat, IM-PE-RIO-SA de repartir gomeeeets!!!!!

Un gomet blau, rodó, iiiinmens, per al noi dels texans esparracats (sí, tú, el que m'ha tornat el somriure!) el que m'ensenya els ullals, al que veig damunt una bicicleta donant tombs pel món fins recòrrer tot el llibre que em vas regalar. Al que descobreix amb mi nous sabors i olors i detalls... al que té més inquietuds que servidora, i això és molt dir..! i no s'espanta ni es queixa de les meves formes políticament incorrectes, perquè prefereix la meva "puresa" a la hipocresia de la societat. Un gomet al nas de la Julia, perquè vull que sigui tan feliç com ho sóc JO, perquè s'ho mereix, perquè sí (és una preciositat, però ningú li ho fa saber). Un gomet per la Sunny, perquè porta la millor de les calmes quan ens estressa el treball, perquè m'ajuda a espantar els camions long-go enmig de l'autopista (escooo-ti, escooo-ti, que no ho sap que la carretera és meva??!! jajajaaa). Un gomet per l'Angelet, perquè a darrera hora m'ha demostrat que no vaig perdre al meu amic quan es van casar, sinò que vaig fer una amiga més. Un gomet per en "Bombonasso" i la "Bunyolet de crema", que animen sempre els meus dinars. Un de ben gros per la Mamà Cuervo, per ensenyar-me tantes i tantes coses, bones i dolentes, les crueses de la vida, el bó i millor de la maduresa, de les relacions, del sexe i de l'amistat (i per deixar-me un grapat de llibres!). Un "golden goomet" per la petita Kely, desde l'escola i fins el "Fons del mar" (aquell en el que ens vam deixar la pell tantíssimes hores -per quatre xavos- perquè volíem anar a universitat!) ... des que li creix la panxa s'ha fet tan grossa que ni podem abraçar-la, qui ho havia de dir que seríes la primera en caure!! Al que es va passar tota la carrera fent bromes al meu costat, i segueix aquí!, i es presenta a la meva feina a dos quarts de set de la tarda per anar a fer una birreta, com fèiem fa 10 anys. Al que em va fer patir tant, per deixar-me lliure, després de tot ... Al que va decidir anar a Madrid a acabar una Enginyeria perquè es treuría el títol en menys anys i va enredar la mare i ja no va tornar (i quan vé a casa el veiem d'esquitllada i agafa cordes i peus de gat, o arpons i aletes... i quan me n'adono ja ha tornat a fotre el camp!). Un munt de gomets estrellats per la que escriu amb candidesa dins la zona il.luminada, un altre petit munt al que ens demostra que té un cor de pà bimbo (tot i que ho fa en silenci, i sense fer soroll), un gomet com una hòstia consagrada per al mossèn que m'estirassaga el riure, i un gomet blau i perfecte pel casteller amb qui em sento tan identificada (tot i que els meus castells son de fuuum) en llegir dia a dia un blogg que ja fa anys que tira, i que vaig escurant (de mica en mica) i que acabaré en algún moment, i aleshores podré dir: bona nit, i tàpa't... què hi ha per demà?


PD: Avuuuui em sento generosaaaa :o) gomets ;9!! molts gomets i petons ensucrats per tots els que us passegeu pel petit món de Siberieee...εïз

4 comentarios:

amateur1965 dijo...

Se nota que rebosas felicidad, me alegro enormemente.

UN petonet

XeXu dijo...

A mi encara no m'ha quedat clar, això dels gomets és bo, no? Hi ha algun gomet que sigui de càstig? Algun de penalització? Gràcies pel que dius. No fotis que m'estàs fent una bona repassada? Quina vergonya...

Siberieee. εïз dijo...

REBOSO FELICIDAAAD...síííí, a ver si se os pega un poquillo a todos los demás!

Xexu: això dels gomets es molt i molt bó!(si t'els poso jo, jajaja)
És quelcom semblant a l'economia de fitxes (ja ho explicaré amb més deteniment en algún post)
i síii, ja fa temps que em pipejo el teu blogg de dalt a baix ;p . Vergonya? vergonya de qué? hauries d'estar orgullós de ser un paio interessant!

JULIA dijo...

Gracias por uno de esos gomets.
Muy bonito todo lo escrito. Eres �nica.

Un besito