sábado, 5 de abril de 2008

Fins... aqui

Hi ha una part molt petitona dels éssers humans que estima una sola vegada; la resta es fa forta i torna a simular l’amor perque la vida sigui més portable, fins que aquest mateix amor sembli tan pur com l’anterior.

Això és el que li ha estat passant a la meva ànima durant molt de temps, i sense que el meu conscient o inconscient ho advertissin va anar teixint dintre d’ ella, la línea divisòria entre l’amor passat, el primer, i el present... la línea ja ha estat marcada, i avui ja no cerco éssers semblants a tu, tan sols busco éssers...
només persones-personetes-personatges dignes de ser estimades i capaces d’estimar-me una mica a mi també.

5 comentarios:

M. J. Verdú dijo...

Siberie, m'encanta el teu blog.

Siberieee εïз... dijo...

Gràcies bonica, seguiré pipejant el teu, perquè em fascina la teva filosofia de vida, els teus escrits,les teves afirmacions.
Si m'en fan de bé!

Anónimo dijo...

Siii eso mismo. A querer a personas, personajes o a quien haga falta... Ya esta bien de tanto animal suelto!!! UN BESO

horabaixa dijo...

Hola,
He anat a parar al teu blog de rebot. No puc menys que dir-te que aixó d'estimar es passatger, com tot. T'aferres a una persona. N'hi han més, encara que costi de creure.
Amb els anys ho apendràs. No tinguis presa.

Siberieee εïз... dijo...

Oooh, gràcies pel consell :o) no tinc pressa... gens, fa un munt de temps que em dic a mi mateixa que el millor està per arribar, i arriba. (T'ho agraeixo igualment)