jueves, 29 de mayo de 2008

Peixos de colors

Buceé en un mar de peces transparentes hasta encontrar a mi pescaito de color.

Tenia un amic que solia dir-me: "el mar és plé de peixos Rom, però no tots són de colors". Jo li vaig fer cas i durant anys vaig capbussar-me dins les aigües cercant al meu peixet, però només en veia de transparents. - Ets massa selectiva petita, el que busques no existeix- (em deien). Aleshores m'estimo més nedar sola, vaig pensar...


He estat gairebé 4 anys deixant-me endur per les ones i la corrent, les aigües m'han acaronat la galta. He gronxat els peus vora l'escollera. He intentat recollir escuma amb les mans (però és com caçar estels, no cal que ho proveu .-Què dic!? qui ho vulgui provar que ho faci, aquestes coses no se li hauríen de negar a ningú -). Per on anava, que sempre desvariooo... He assaborit la sal que deixen les cloïses, i he sentit que ho feia amb total llibertat: Aquella que et ve de triar la solitud (de saber que tens el que vols, ni més, ni menys) del mariner retirat.


El peix de colors era just allà on havi
a de ser. Suposo que hi ha moments per tot, no?

11 comentarios:

Sergi dijo...

Això és saber esperar, i no conformar-se amb qualsevol cosa. Si tens clar el que vols, per què quedar-te amb menys?

Siberieee εïз... dijo...

Ostres Xexu (encara no he aprés a escriure en negreta), que m'estas repassant a mí ara?!! jajajajaaja. Sempre he tingut les coses clares,(per lo bó i pel que no ho és tant!). Ara, reconec que la situació(l'ensucrament) m'ha descontrolat, doncs jo em veia donant la volta al món en bicicleta amb unes llargues trenes blanques, solitària i somrient...

No està pas malament canviar els esquemes, suposo que tots tenim noves inquietuds, motivacions... de la mateixa manera que tú tenies clar que havies de canviar de feina i has deixat la teva (fins i tot abans de tenir-ne una altra de lligada) perquè sabies que més temps no t'hi podries quedar.

pd: és que, "quan ho veus... HO VEUS"!!
(...sort en tot allò que et vingui)

JULIA dijo...

Estuviste tiempo deshojando la margarita y el tiempo y el ultimo pétalo decidió que fuera SI.
Menudo lujo niña… no dejes de bucear, pero esta vez acompañada.

Un abrazo ;-)

Anónimo dijo...

Cuando antes ir psicólogo, mejor tu vida seria, it´s true

M. J. Verdú dijo...

No dubtis d'anar darrere d'allò que vols... tant de bo ho aconsegueixis, maca!

Anónimo dijo...

Sips... hi ha moments per a tot, i tot ve i arriba, pot ser quan tens l'escuma a les mans,pot ser quan estàs enfonsat, pot se quan nedes... ves a saber...

Siberieee εïз... dijo...

Gràcies Xexu, Julia, Mª Jesus, Cesc... gràcies de tot cor per els vostres comments.

ANÓNIMO...(?) 'En casa de herrero cuchara de palo, gracias sin embargo a tí tambien'

Amateur65 dijo...

Ahora que tienes al pez, que on se te escape

Un beso siberie y felicidades

JULIA dijo...

Siberieee!! jaja que todos tengamos que ir al psicólogo por amor y dar ejemplo a alguno/as en terapias en grupo para enseñarles lo que es amar.
Que algunos/as creen saberlo y les queda muy grande la palabra “AMOR”.

Ainss... algunos anónimos... con esos coments tan originales, cobardes y envidiosos.

Un besazo niña y disculpa por meterme en lo que no me incumbe.

Anónimo dijo...

Jajaja....
M'alegra llegir que les coses et van be, no deixis escapar aquest 'granet' de felicitat.
Spero que k sigui el primer d'un munt de petites coses que te facin sentir be, et mereixies aixo i molt mes.
Alguns seguiren buscant aquest 'granet, peix,etc..' de felicitat, tu ja l'has trobat, ara ves per la muntanya.

Petons i abraçades d'un que et llegeix.
cuida't.
ciao!!!

Siberieee εïз... dijo...

UOOOH, GRÀCIES Nuuun, per la muntanya és per on has de cercar tuuu, jejejeje. Cada animal al seu hàbitat!!!

estic convençuda que ho trobaras!
una abraçada maco!