viernes, 19 de septiembre de 2008

Anxiety

Ahir tot llegint una revista vaig trobar un article que em fa ballar el cap... Segons estudis científics de la Universitat de Bonn (Alemaaaania, sí, tol mundo lo sabe), una mutació genètica determina perquè uns individus són més propers a patir ansietat que altres. Segons els estudiosos, aquesta mutació es dóna a la meitat de la població però tan sols afectaría a 1 de cada 4 persones que carreguen l'herència. Els descobriment reforça la teoría bioquímica de per què algunes persones tenen dificultats per a regular les seves emocions i obre una porta per reduir les malalties somàtiques que pateixen esl ansiosos... el descobriment obre la porta, sí, però què pensen fer? extirpar el gen cromosómic? un consell genètic perinatal com amb la síndrome de Down o de Rett? i... no hi tenen també molt a veure la personalitat de cadascú, les tècniques d'afrontament, els factors ambientals? el que jo dic, em fa ballar el cap... no serà que el tinc jo aquest gen mutant ?!!!! iaaaaiiixxx, nonononooooo :o)

2 comentarios:

XeXu dijo...

Tia, podries repartir més els teus posts, avui tots de cop!

Aquest tema és molt interessant, però potser no tan revelador com sembla. La notícia, segons entenc, diu que un quart de la població és més propensa a patir angoixa. Això no vol dir que la pateixi, però potser que davant situacions iguals, té més probabilitats de passar-ho malament. Això no és greu en si, cal saber-se controlar, i per exemple, una persona que sap que és propensa, sempre tindrà a mà algun medicament per tranquil·litzar-se si s'escau, ja que l'angoixa és molt dolenta. Dintre dels propensos, segur que hi haurà gent que patirà graus molt alts d'angoixa, i altres que ni se n'adonaran, i és que si bé cada cop hi ha més evidències de que factors genètics determinen el comportament i moltes coses de caràcter més psicològic, generalment no hi ha un sol gen que ho determini, és a dir, tens aquella varietat del gen i ets un neuròtic, i no tens aquella varietat i no tindràs mai neures. Hi ha moltes coses que influeixen, molts gens, i en aquests casos, també els factors ambientals, evidentment.

Ei, que sóc bioquímic, en alguna cosa s'ha de notar, no?

Siberieee εïз... dijo...

Ueisss, sento escriure així de cop i després deixar-ho de costat, però suposo que això també és un reflexe de la meva personalitat, sóc una mica "vòltio"... ja se'm veu ;p

Gràcies pel teu comment, no esperava menys de tú, i sí, ja ho sabem que ets bioquímic :o), després de tot, és positiu tenir altres opinions, i jo valoro molt moltísim la teva!Seguiré rumiant-hi... però no massa, que no vull entrar al grup de les neuròtiques :p, jajajaaa!!

una abraçada Xexuuuuu !!