miércoles, 3 de septiembre de 2008

La lluna en un cove.

Sort, tinc moltíssima sort... ens han donat el préstec i ja hem trobat habitatge! Sí, ja ho sé qué és un cau, però és el NOSTRE cau. I és ben cert que anirem a viure a l'últim lloc on jo voldria anar d'aquesta terra, jajaja, però amb tú... No em puc estar de felicitat! Aquesta sort tan esperada... i tan benvinguda. Sento olor de gessamins i de canyella, de rialles a mitjanit, de mirades que es troben, còmplices. Sento papallones dins meu i al defora. Dóno voltes. Em recullo els cabells i somric... com no ho havia fet en segles. Potser ens precipitem? arribats a la trentena sembla que la vida no s'ha amortitzat prou... esgotém-la! que si miro enrera penso en tot el temps esvaint-se entre els meus dits... i no hauríem de deixar de fer les coses per por, així que, passi el que passi, prové-m'ho, que alguna cosa bona en sortirà; si més no, una amistat sincera, i molts petons ben guardats a l'hipocamp! Segueixo sentint olor de mil coses, i de cap ni una, tot plegat. Olors de llimoner, de ferro, de sucre, d'estrella, de muguet. De fruita esberlada, d'espiadimonis voladors, de comí i de farigola. -A qué huelen las nubes?- sí, ja sé que ho esteu pensant ;p, jaja! Olor de gespa verda, d'arc de Sant Martí, olors hormonals després del sexe, olor d'ones del mar. De coriandre, de Lego's guardats a una capsa d'Ariel, olor de Peterpans i Caputxetes vermelles, de pedrera, de mossegada, de fusta i d'ametller. Que jo volia la lluna en un cove...




i la trobo en cadascun dels teus batecs.

6 comentarios:

Sergi dijo...

Pura felicitat en paraules! Enhorabona per aconseguir allotjament, tal com estan les coses, us podeu considerar afortunats. Ei, que no decaigui ni un moment aquest estat de gràcia, eh? Que dóna gust llegir coses així!

Per cert, 'La lluna en un cove' és el nom d'un blog que m'encanta, però justament la seva autora no passa pels seus millor moments.

Amateur65 dijo...

Felicidades por tanta felicidad¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

besos

Pep ... però posa-li Angu, també dijo...

Coi, que tinguis un lloc on viure ... vistos com van els temps ... ja és molt!!

Moltes felicitats!!!!!

Xitus dijo...

Hola peixet,
jo també et vaig tafanejar el bloc l'altre dia però no hi vaig deixar petja. Aquest cop sí. Una descripció que m'ha fet posar de bon humor, semblava ben bé que descrivies estones viscudes per mi al poble, sobretot m'ha agradat el detall del Lego, sublim. Segueix tenint cura del detall, val la pena.

Tota la sort del món!

(i et segueixo)

Jordi Santamaria dijo...

Ojalá aq sentiment duri per sempre, us cuideu molt i sigueu feliços.
Felicitats. ; ) un petonàs

Siberieee εïз... dijo...

"Xexu": gràcies per compartir-ho amb mi :o), la nostra troballa segueix sent de lloguer, però no saps el que ha arribat a costaaar, iaaaixxx! Així i amb tot som moooolt afortunats.
PD: Vaig visitar la lluna en un cove, sembla que necesita una mica d'ànims, però se la veu intel.ligent... segur que s'en sortirà!

"Jorge": visité tu página, es un bello proyecto, de verdad! Mi más sincera enhorabuena.

"Amateur" como siempre... eres un encanto.

Gracies "Pep"... Ha estat tota una gimcana aconseguir aquest pis, jajaja!

"Xitus": segueixo de reüll el teu bloc :o). Encara no m'hi he posat amb allò del zodíac, però pel que dèies... de ben segur que em farà riure :o). Això del Lego, aaaix, som pocs i ben triats els que tenim el dó de recordar!

"Jojojordi" és un honor que em segueixis visitant... tinc fé que en algún moment tú també trobaràs aquesta ALEGRÍA que xinxa, rexinxa i em volta per dintre. I tinc fé, també, en la teva bondat. Ets genial (tant com et llegeixo entre línies) perquè tú dius que ets ruleeent, però JO sé que noooo :o)

una abraçadotaaaa a tooooooooooots!