lunes, 1 de septiembre de 2008

Tú, jo, Marroc i l'Univers

Me voy al zoco... me pillo un té,
me coloco!

Quina tabarraaaaa, jajaja, no vaig parar de cantussejar aquella cançó dels Dr. Calypso en tot el viatge. Va estar geeeeeeniaaaaaal. Hi tornaría amb tú una i mil vegades...

Com mil nits de cels estrellats.
Com aquella en que vam dormir sota un sostre blau amb infinits punts de llum. No recordaré un lloc més abismal que el desert de M'Hamid, on la frontera amb Argèlia, tan a prop del no res, semblava eterna. Ni crec que pugui sentir més llibertat que aquella en que les dunes i tú conformàveu tot el meu món. Perquè l'Univers és meu, perquè l'Univers és teu, perquè l'Univers és per aquells que vulguin conèixe'l, assaborir, trepitjar-lo...

i ens queda mooooolt per recòrrer :o)

5 comentarios:

Ayshane dijo...

ohhhhh!!!!!

parece que hoy estamos contentos eh????

jajajajajaja

besitos grandotes!!!!

Cesc dijo...

Uau aketa foto m'encanta! jeje ja veig que ha anat bé eh! :)

Jordi Santamaria dijo...

Ohhhhhhhhhhhhh!!

Que macoooooooooo

Me n´alegro molt que el destí us somrigui i que fins i tot estiguis tan aprop de la mística pel que et fa sentir una persona : )

Que segueixi el somni.

(per cert, el dissabte us vaig veure sortir de la platja de Premià, i après la teva sogra em va semblar una dona molt maca ; )

El ojo que too lo ve? Noooo! Jaja. Pura coincidencia : p

Bienvenida de nuevo al ciberspace!

XeXu dijo...

Veig que l'àrida sorra del Sahara no t'ha canviat, i que segueixes tan ensucrada com fa un mes. Això és bo, no? Bentornada.

Siberieee. εïз dijo...

ReNoi, quina agilitat!! Ja esteu tots per aquí?? m'hauré de posar al día amb tots vosaltres:o), quina feinadaaa ;p!!