martes, 21 de octubre de 2008

L'home cargol

Definitivament, m'en vaig a viure amb l'home cargol!! Senyor ... Quàntes coses i quàntes rampoines podem arribar a acumular amb el temps! Sincerament, amor, les has de dur totes amb túúú? aaaix, que no deixo de dir: ooommmmmm, i ja ric per no plorar! que no anem pas a viure en una capsa de llumins, però amb tot el bagatge que duus a l'esquena, no sé jo-no sé jo...si hi cabrem! Que jo duc UNA, 1, u.n.a, sola caixa de roba, els meus cd's, alguns llibres de la facultat, un parell de litografies i l'antiga "singer" de l'àvia. Punt. Tú noooo, tú tens la caseta dels records, que no llences res perquè et fa pena, i ho entenc, però, a veure: la bicicleta de trial, la guitarra, la roba de taekwondo (vols dir que te'ls posaràs tots quatre!?) la taula de surf, tots els teus cd's (que no et dic res: però entre teus i meus, n'hi ha uns cent de repetits), els teus llibres: de cuina, de bestioles i d'arquitectura. D'acord, això és comprensible. La taula d'snow amb les botes (dures i toves) i l'skateboard. Les aletes i el tratge de neoprè, les ulleres, l'snorkle i els ploms (que jo pensava... què punyetes hi haurà en aquesta bossa que pesa taaant. Doncs ploooms!). La teva taula de treball (que fa uns dos metres), els dos ordinadors i l'aparell de música (que el meu ja estava prou bé), els cinc bafles per escoltar els "greus" de puta mare, les pel.lícules i els jocs de la play... però si no en teniiiim de play-station! El fern de la Índia, els kimonos de Japó, i 23, vint-i-tres! caixes de roba que fa mil anys que no et poses... iaaaaaiiiixxxx, ja ho pots ben creure que t'estimo, perquè sinoooooo ;p.

pd: i el gos, que m'oblidava del gos, però a ell ja li faré un lloquet jo, que me l'estimo tant com a tú :o) Muà!

8 comentarios:

Eli dijo...

Ja,ja,ja...
Són les coses de viure en parella!!!
Amb els cd's repetits, els veneu, i us compreu una playstation...que al principi molt bé, però la nostra te un dit de pols...ja,ja,ja
I ep.. amb la roba de fa mil anys... vinga tots a la festa hippie!!!!!
;-D

Rara Avis dijo...

oooohhhh esta ve me ha costado un poco entenderte querida...

besitos guapa!!!

Sergi dijo...

Primer de tot, dir que el noi dels gomets és un paio molt actiu, m'ha sorprès la quantitat de coses que fa, o ha fet.

A part d'això, senyora meva, et diré que això és marxar de casa. No sé la vostra situació fins ara, però quan t'ho emportes tot, és que realment marxes d'allà on vivies. Portar quatre coses no és res, és com aferrar-te al passat, com no acabar de marxar. Així que aquest cop, tres punts per en 'gomets'.

Ah, i molt de compte amb això de no llençar res, que jo també sóc un sentimental, i no m'agrada desprendre'm dels records. 'Desapegada', hombre ya!

Siberieee εïз... dijo...

De primer: gràcies a tots pels vostres comments :o)

'Eli': ja tens raó jaaa :o). Això de vendre'ns els cd's és una bona idea, però em temo que serà difícil decidir els de qui!;p

'Aysh' gracias por el esfuerzooo :o)

'Xexu': el noi dels gomets és un paio excepcional! però servidora és tan activa com ell i ha hagut d'aprendre a renunciar i a desprendre's d'allò que no es pot endur (amb peneta, és clar. Però és una qüestió de pragmatisme).
Marxar de casa ho vam fer tots dos fa molts anys, jajaja, i ambdós marxem d'allà on hem viscut, però siguem realistes: perdem en amplitud d'espai (mooolta). M'agrada que li donis gomets positius al meu parell, jo els hi he donat tots! a tú també te'n dono, m'ha encantat que fossis tan sentimental i que, per una vegada, estiguem en desacord :o).

PD: No estic tan desvinclada com sembla. Ja m'agradaria a mí endur-me la meva bicicleta,el pijama de quant tenia deu anys, els esquís i la taula o el monopatí, però sóc conscient que no m'hi cabran aquestes coses al nou pis, de manera que les he donat a persones que en teníen més necessitat que jo. Em fa feliç saber que la meva millor amiga enguany podrá enviar a la seva filla de colònies amb un bon abric. No sé si m'explico...? si el noi dels gomets en fes ús (de totes aquestes coses que duu) jo sería feliç -de fet, ja ho soc!-però el tratge de neoprè... no se'l posa desde el '92 i vist de prop, em sembla que no em va bé ni a mí, que soc petita , jajaja!Entenc que ell estimi el que té, però no hauría de ser més important que el que m'aprecio jo. No em puc endur ni la Neska... i això, òsti, això és el més difícil de tot, pero sé que la deixo en bones mans...

un petonàs!

Sergi dijo...

Sí, sí, ara aquí fent la llagrimeta fàcil, no? Ara dius això, però mai se sap quan et podrà fer servei un tratge de neoprè!

Ja t'entenc, entre poc i massa, i a més, si pots deixar les coses a gent que en faci us, a sobre segur que et sentiràs bé i tot. El que sap greu és això de la Neska, com és que no te la pots endur? No teniu una altra bestiola amb vosaltres?

JULIA dijo...

jajajaja vaya dos os habeis ido a juntar jajajaja.

Un besito niña

P.D. por que no tiras tus tacones ...eh eh jajajaj

Siberieee εïз... dijo...

Julia, mi niñaaa, te regalo todos mis tacones si te entran mis zapatos: llevo un 37 :o)

lo digo en serioooo :o), no me lo puedo llevar todo!

Siberieee εïз... dijo...

Iaaix Xexu, que no faig la llagrimeta :o), però també m'està costant deixar enrere segons què. La bici no, perquè el xaval que la porta va fer un somriure d'orella a orella quan la va veure. El tratge de neoprè és d la talla 12.
Dubto que el noi dels gomets, que fa 1'80m, se'l torni a posar. Jo regalo la roba que no em val perquè soc conscient que el meu cul no hi entrarà mai més, jajaja!.
Això de la Neska em costa molt, però al pis no hi podíem dur els dos gossos, i hem fet el que ens semblava menys agressiu per ells. L'Aahru ja ha passat per moltes llars d'acollida, de manera que és el que ens endurem per evitar-li un nou trauma. La Neska la deixaré amb mon pare, que ja és gran i se l'endurà a muntanya i li farà més companyia.La veritat és que per mí, és un pal... però me n'hi vaig amb il.lusió :o)