lunes, 13 de octubre de 2008

...Maybe Tomorrow

For uuuu... perquè em sobren les quarentenes.



Stereophonics
Maybe Tomorrow

I've been down and
I'm wondering why
These little black clouds
Keep walking around
With me
With me

It wastes time
And I'd rather be high
Think I'll walk me outside
And buy a rainbow smile
But be free
They're all free

So maybe tomorrow
I'll find my way home
So maybe tomorrow
I'll find my way home

I look around at a
beautiful life
Been the upperside of down
Been the inside of out
But we breathe
We breathe

I wanna breeze and
an open mind
I wanna swim in the ocean
Wanna take my time for me
All me

So maybe tomorrow
I'll find my way home
So maybe tomorrow
I'll find my way home

So maybe tomorrow
I'll find my way home
So maybe tomorrow
I'll find my way home

So maybe tomorrow
I'll find my way home
So maybe tomorrow
I'll find my way home

4 comentarios:

Sergi dijo...

Perdonar no sempre és fàcil. I ningú t'hi obliga. Per cert, que fa uns dies vaig veure un post teu al google reader, un post que després no va ser mai publicat, i m'havia agradat molt. Suposo que té relació amb aquest d'avui.

Siberieee εïз... dijo...

Uops, doncs no sé pas que és el google reader, però si ja no hi és suposo que el vaig esborrar... solc tenir rampells, crec que recordo quin era, i que el vaig treure per no fer mal a ningú. Després el vaig buscar (per mi) però era irrecuperable... si saps cóm trobar-lo, envía-me'l pleasee : "hemisferis@yahoo.es".

Estic fluixeta avui... però no em queixoooo, soc conscient de les coses bones que tinc, que són moltes! aaaaxiessss, ets un sooool.

Sergi dijo...

Doncs em temo molt que ja no hi és. Això és perquè el devies esborrar, i ara ja no existeix. Si l'haguessis guardat com a esborrany, ja no es veuria al teu blog, però si al reader. És una llàstima que s'hagi perdut.

El Google reader, com altres aplicacions similars, és un lector de rss. No és que te'n pugui fer un tutorial, la veritat, però ell rss són els senyals que les pàgines web envien a la xarxa. El reader detecta quan s'actualitza una pàgina, en aquest cas, els blogs, i t'ho diu. Allà pots tenir una llista de tots els blogs que segueixes, i quan algú fa un post nou, el reader te'l marca en negreta, i el pots llegir directament des d'allà, de tal manera que amb una sola aplicació pots fer la repassada a tots els teus blogs. Això si, no es pot comentar des d'allà, i per fer-ho cal anar al blog, però es pot fer directament clickant l'enllaç del reader.

És molt còmode i molt útil, per això molta gent comenta de seguida que hi ha un post nou (triga una estona a actualitzar-se, és clar), no és que estiguin constantment saltant de blog en blog, sinó que el reader (o el bloglines o altres) els avisen.

Suposo que m'he explicat amb el cul, però potser et faràs una idea i, si t'interessa, ja t'ho buscaràs per entendre-ho millor. És recomanable tenir-lo, però en absolut necessari.

Siberieee εïз... dijo...

Jajajaaa, t'has explicat de perles Xexuuu :o). Ho buscaré! Meshihihi pel consell!!!!

Respecte al post, tal vegada és milor haver-lo perdut. Com diu G.García Marquez, "tot el que succeeix, succeeix per alguna raó".