soc dels que creu que el concepte d'art és molt ampli i vàlid per disciplines com música/disseny/video art/ performances i, si cal, futbol/petanca o badminton.
ara ... l'odi un art? quín artistes en son el seu paradigma? la grada del camp nou quan va tirar-li el garrí a figo? ruiz mateos quan va fotre una pantuflada a boyer? santi santamaria rajant d'en adrià?
* Bééé, Òscar, és una frase-feta, nà más... però acostumo a desar-les aquí quan en trobo alguna que em fà pensar, o es reconeix en el meu estat d'ànim...
*Xexu, no em puc creure qu tú, túúú, puguis sentir odi per ningú! però, ara que ho dius... em sembla que jo també estic creant una obra d'art, perquè començo a tenir una sensació d'odi dins meu que no havia sentit mai... i és que darrerament rebo uns "anònims" al blogg, que tot i ser de posts endarrerits, em fan bullir la sang... i el pitjor és que em temo que sé de qui són.
pd: quan m'ensenyaras a escriure en negreta els noms dels nouvinguts? tic cansada d'estrelletes...puffff
pd.2: no t'he passat el MEME, perquè sé que no et barrufen, però a veure si un dia m'escrius una cosa que et faci feliç (llevat del sexe), vaaaa, que nomès és unaaaa :o)
No tic d.acord amb l´Ogden Nash. IMHO és més difícil estimar com a art que odiar plàsticament. Estimar artísticament ho fa qui pot, odiar està a l´abast de qualsevol des-graciat, només amb la violència en té suficient. És com allò de només és generós qui pot i va sobrat, si no s´és un agressiu més de la vida. Els agressius no poden fer res més, de sobrats estan ben lluny.
5 comentarios:
soc dels que creu que el concepte d'art és molt ampli i vàlid per disciplines com música/disseny/video art/ performances i, si cal, futbol/petanca o badminton.
ara ... l'odi un art?
quín artistes en son el seu paradigma?
la grada del camp nou quan va tirar-li el garrí a figo?
ruiz mateos quan va fotre una pantuflada a boyer?
santi santamaria rajant d'en adrià?
I jo em declaro artista...
* Bééé, Òscar, és una frase-feta, nà más... però acostumo a desar-les aquí quan en trobo alguna que em fà pensar, o es reconeix en el meu estat d'ànim...
*Xexu, no em puc creure qu tú, túúú, puguis sentir odi per ningú!
però, ara que ho dius... em sembla que jo també estic creant una obra d'art, perquè començo a tenir una sensació d'odi dins meu que no havia sentit mai... i és que darrerament rebo uns "anònims" al blogg, que tot i ser de posts endarrerits, em fan bullir la sang... i el pitjor és que em temo que sé de qui són.
pd: quan m'ensenyaras a escriure en negreta els noms dels nouvinguts? tic cansada d'estrelletes...puffff
pd.2: no t'he passat el MEME, perquè sé que no et barrufen, però a veure si un dia m'escrius una cosa que et faci feliç (llevat del sexe), vaaaa, que nomès és unaaaa :o)
No tic d.acord amb l´Ogden Nash. IMHO és més difícil estimar com a art que odiar plàsticament.
Estimar artísticament ho fa qui pot, odiar està a l´abast de qualsevol des-graciat, només amb la violència en té suficient.
És com allò de només és generós qui pot i va sobrat, si no s´és un agressiu més de la vida. Els agressius no poden fer res més, de sobrats estan ben lluny.
Publicar un comentario