lunes, 17 de noviembre de 2008

Dónde estan mis amigos?

Evocando canciones de Extremoduro decía yo para mis adentros... pero dónde estan mis amigos???!!! Julia lleva sin postear desde que salió del hospital, Javi parece "ursait", desaparecido. Anuska dice que tiene plan ; no tengo ningún powerpoint de Gerard, ni las bromas (pesadaaas) de Danonino en la bandeja de correo. Jaume dejó de enviar imágenes de "guarrillas" (y se agradeceee, la verdad), Kely no sale de casa y su marido está aprendiendo a usar el ordenador... Hummmm...
Pues cuando uno dice: "Dónde andará la gente?" tiene que pensar... ande esté Vicente. Y Vicente? dónde está?... pues en el faaaacebooook. -Y ahí que los he encontrado a tós!- Y me he acordado de cuántos mails "invitación" he estado ignorando durante este tiempo y me he reído a carcajadas. Será una moda? creo que ésto va para largooo :o), porque es un compendio de blogg, flogg, msn (así ves quien te agrega y quien noooo, porque los "amigos comunes" no mienten), calendario, agenda, remembers, fotos de colegio... parece que tiene de tooodooo, y no pretendo vender ninguna moto, pero yo me apunto... que hay caras que no veo, desde el '92, jajajaaaa, y quien dijo aquello de..."Cualquier tiempo pasado fué mejor", mentía!

4 comentarios:

JULIA dijo...

jooooo, que razón tienes... ahí estamos toooos jeje.

pero el blog, es el blog... lo malo que si el coco se duerme, es dificil seguir escribiendo o colgando cosillas. -en el face, no hay que pensar.
Un besito y tu no lo dejes.

XeXu dijo...

Doncs a mi no em fa cap gràcia, la veritat. Jo crec que, entre d'altres moltes coses que no m'agraden, no pot ser que ens haguem de comunicar amb els amics pel facebook. M'hi nego.

Siberieee εïз... dijo...

*Tú tampoco deberías dejarlo Julia, con lo que me reía yo con tu blogg!!

*Aaaix Xexu, no ho hauríes de descartar tant rotundament. És una bona eina per trobar persones amb qui has perdut el contacte (així com per fer nous amics i descobrir que el món és ple de coincidències).
Per exemple: a l'escola segur que tenies un parell d'amics d'aquells que pensaves que serien per sempre i potser només segueixes en contacte amb un d'ells perquè l'altre va anar a viure a la quinta forca. Doncs al "face" el trobes. A mí m'ha fet gràcia veure cóm hem canviat, i cóm ens ha provat la vida a tots (a un menys que altres és clar)...
També resulta difícil no prerdre el contacte amb la gent que has conegut als teus viatges. Quan vaig viure als EEUU no existien ni els mòvils, per Déu, si no fos pel faceboook!!

pd: i jo que et buscava peL c@TS...!

òscar dijo...

de moment presento resistència passiva al facebook. el matís està en el "de moment"!