viernes, 21 de noviembre de 2008

Píndoles anti-records...

... A la revista que compro mensualment apareix un article d'aquells que em fan pensar i ballar el cap: "Más cerca de la píldora del olvido", resa el títol .
Com de costum, el llegeixo i em dic: òsti tú, això sí que sembla interessant..."Quien la tuviera!!!" Segons l'escrit al que faig referència, un equip de científics ha descobert una mol.lècula que esborra els records de forma selectiva i segura, deixant els altres intactes.
-És possibleeee???, i el que hem après, no es perdrà?, podríem triar els moments de la nostra vida i descartar els que ens fan nosa? caram, caram, amb la feinada que tenia l'hipocamp, estarà content! - La mort d'un ésser estimat, les pors, les relacions que han acabat com el rosari de l'aurora, el ridícul espantós que vas fer aquell dia... hi ha records (més o menys dolorosos) que ens agradaria oblidar... I, segons aquesta gent del "Brain and Behavior Discovery Institute" de Georgia pot ser que algún dia poguem fer-ho! És aviat encara per apostar per una "píndola de l'oblit", però nomès de pensar-hi se'm fa la boca aigua. Espero que el fàrmac "antirrecuerdos" el facin amb gust de llimona , oooh shihiiii :o).

7 comentarios:

Jordi Santamaria dijo...

Sembla molt difícil d´aconseguir aquesta inhibició temàtica, no sé, induïda per algun psicòleg i associada a lo límbic i emocional qui sap.
Espero que el segle XXI sigui el segle de la neurobiologia, un món apassionant, actual, i gens religiós ni esotèric.
Sempre que m.endinso en el cervell no puc oblidar les meravelles escrites pel neuròleg Oliver Sacks en els seus llibres, de lectura obligatòria pels psicofans com nosaltres ; )

XeXu dijo...

Jo no ho veig clar, la veritat. Em sembla força improbable que una molècula pugui fer això de manera selectiva. A més, un record no mor amb tu, és compartit per una sèrie de persones, i si oblides una cosa, tots els altres te la faran reviure. Per exemple, la mort d'un avi. Què vols, oblidar la seva mort o oblidar que vas tenir un avi? Perquè si vols oblidar només la seva mort, un cop ja ho hagis oblidat, i t'assabentis que el teu avi estimat està mort, serà un cop igualment fort, no creus? Ho pintes molt bé i jo no ho acabo de veure clar.

Per cert, has vist 'Olvídate de mi'. Em va encantar la pel·li, és una mica enrevessada, però si no l'has vist te la recomano, ja que dius que acceptes recomanacions.

http://abebedorespgondufo.blogs.sapo.pt/ dijo...

I like your blog.
Paulo
Portugal

òscar dijo...

una píndola de l'oblit selectiu? tremolo com un flam pensant que pugués estar en mans dels polítics i sumministrat en dosis massives a la població.
jo tallava qualsevol font de finançament a aquests senyors del Brain and Behavior Discovery Institute de Georgia. per si de cas! :)

Siberieee εïз... dijo...

Ja ho dèia jo que aquest article em faria pensar... i vists els vostres comentaris, em sembla que en faré un altre post. No hi ha res com tenir diferents punts de vista a l'abast, ooooh shihiiiii ;p

amateur1965 dijo...

si la tuvieras volverías a cometer los mismo errores

besos¡¡¡¡¡ y perdon por no tener tiempo de pasarme mucho mas a menudo

Anónimo dijo...

Zakaj pa ne:)