Filosofades

A alguns els pesen els anys, a uns altres els kilos, d’altres es veuen desbordats amb l’estrès de la feina, els errors… la consciència. Tots tenim capacitats innates: produir sons, crear moviment, sentir emocions… i diuen que són actes inconscients. En quin moment esdevenen palpables? Crec que és quan ens aturem a pensar-hi, quan els planifiquem, quan tenim un propòsit. És aleshores quan són reals? De fet sempre ho són, conscient o inconscientment tot el que fem a la vida és real ( per molt que després ens en penedim!) fins i tot les tonteries que escric ara, tot i que no són més que il•lusions mentals -que NO paranoies- en el moment en que acaricio les tecles deixen de ser producte de la meva fantasia. No intento ser egocèntrica (sé molt bé que no sóc el melic del món) tan sols volia compartir amb vosaltres retalls de la meva vida, entretenir-vos una mica.

Parlava d’actes propositius… Tots els anys ens fem un munt de bons propòsits -que gairebé mai complim, jejeee-, especialment en dates d’impàs del nostre cicle vital (cap d’any, el nostre aniversari, nova feina, nit de noces… qui sap). Enguany és el meu temps de reflexió, i carregada de bones intencions espero esmenar el desastre que la meva vida ha estat fins ara. No podem arreglar el passat, perque el passat no és una bicicleta ( tan de bó!) però podem dirigir les nostres passes cap al futur amb bon peu, o almenys amb el peu encertat (droit ou gauche)… el cert és que sembla una tasca difícil… però no impossible.

"No hay nada imposible para quien sabe esperar, no importa si te has caído, vuelve a levantar, de pronto la vida brinda una oportunidad, oportunidad… "(Taxi)